dimarts, de setembre 26, 2017

Ciutat de vidre (Paul Auster)


Coincidint amb la sortida a la venda de “4, 3, 2, 1”, Angle Editorial ha publicat un altre llibre de Paul Auster (Newark, Nova Jersey, 1947). Es tracta de “Ciutat de vidre”, en català i en format de novel·la gràfica. Segons Publishers Weekly és un dels cent millors còmics de la història. Està adaptada per Paul Karasik (1956) i David Mazzucchelli (1960) i traduïda per Joan Sallent (Castellar del Vallès, 1948).

La introducció del llibre és d’Art Spielgman (Estocolm, 1948). Es va fer conegut mundialment pel seu còmic Maus, sobre els camps d’extermini nazis. “Ciutat de vidre” –que té 150 pàgines- és la primera novel·la de Trilogia de Nova York. Com a còmic, va aparèixer per primer cop l’any 1985. El protagonista d’aquesta surrealista història és en Quinn, que escriu novel·les policíaques de consum ràpid. Potser havia estat un home més o menys feliç, fins que va perdre la seva dona i el seu fill. Des d’aquell dia horrorós, viu sense esma, perdut a Nova York, una ciutat sorollosa i despersonalitzada. La seva és una existència solitària, caient dia a dia més avall del seu pou sense fons.

La situació d’en Quinn canvia quan, sense esperar-s’ho, rep una trucada a mitjanit. La dona que hi ha a l’altre costat del telèfon pregunta pel detectiu Paul Auster i ell decideix suplantar-lo. L’encàrrec és que protegeixi a un home del seu propi pare, que va tenir-lo tancat en una habitació molt de temps. Ara, després d’uns quants anys a la presó, està a punt de sortir ella està convençuda que l’anirà a buscar per matar-lo. El pare té un passat i un present fosc com el carbó. L’Auster de veritat, l’escriptor, col·loca als protagonistes en una atmosfera opressiva i ens parla de la soledat, de la pèrdua d’identitat i de la dificultat de prendre decisions. Al llarg de la novel·la, hi ha referències a “El Quixot” –que apassiona Auster- i a la Torre de Babel.

No sóc especialista en còmics, però la transformació del llibre original –que vaig llegir en el seu dia- en novel·la gràfica m’ha semblat sensacional. Karasik i Mazzucchelli fan una feina extraordinària. Però, més enllà dels dibuixos, diria que l’èxit d’aquesta edició és l’adaptació del llenguatge d’Auster. Convertir el text original en text de còmic ha de ser francament complicat. Suposo que aquí, la feina del traductor, Joan Sallent, també ha ajudat força. En definitiva, una rara avis força interessant.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy