dijous, de setembre 17, 2020

La nena (Carmen Mola)


"La novia gitana", "La red púrpura" i, per acabar la trilogia, “La nena”. Carmen Mola (pseudònim d’una escriptora que no se sap qui és) continua en plena forma. La tensió creix per moments. Cada llibre és una mica més cruel que l’anterior. Terrorífics. Aquest cop, la principal protagonista és la Chesca, al capdavant dels BAC (la Brigada Anticriminal) des que l’Elena Blanco va decidir deixar la feina per llepar-se les ferides. Moltes. Profundes.

El seu, però, és un recorregut curt, perquè la segresten només començar la història. I no explicaré més. A l’Ángel Zárate el rosega la culpa. Els fets passen la nit del cap any xinès, quan comença l’any del porc. I de porcs, animals i persones, en aquesta negra història n’hi ha molts. En Zárate havia de sortir amb ella i, a darrera hora, va deixar-la plantada. La desaparició de la Chesca fa que l’Elena torni momentàniament a la feina, per donar un cop de mà als seus antics companys. A més a més d'en Zárate, continuen a l’equip l’Ortuño i la Mariajo. S’incorpora la Reyes, neboda de Manuel Rentero, a qui han de donar explicacions de tant en tant. És tracta d'un personatge potent, amb l’etiqueta de persona de ‘gènere fluid’. Pot passar a sentir-se home o dona en qüestió de minuts. El seu aspecte i la seva personalitat muten per moments. De seguida s’entendrà molt bé amb Ortuño, obert de mires i amb un fracàs amorós molt recent. Massa.

Una bona part de l’acció passa en granges de porcs, on els BAC busquen a la Chesca, que no ho està passant gens bé. En una d'elles hi ha La Nena, que és qui dona títol al llibre. És una criatura, mig assalvatjada, que intenta fer costat a la policia en els pitjors moments. A la primera novel·la hi havia assassinats amb molta simbologia. A la segona, lluites a mort i apostes a la Deep Web o internet oculta. En aquesta tercera, Mola fa un pas més i arribem al canibalisme. Difícil de llegir. Difícil de pair, en alguns moments. Impossible de deixar de banda. La presència de la Reyes ho suavitza tot una mica, tampoc no massa. El llibre està publicat per Alfaguara i té 388 pàgines. En aquest cas, les reflexions en cursiva, enmig d’alguns capítols, són de la Valentina, una víctima més de la família dels assassins, a la qual pertany. De vegades, és complicat 'baixar del vehicle' quan ja s’ha posat en marxa.

"Valentina también intenta dormir, pero le resulta imposible, es su noche de bodas y se siente frustrada. Son las tres de la mañana cuando decide salir de la habitación. Recorre la casa a oscuras y se da cuenta de su temeridad. En apenas unos días se ha casado y se ha recluido en un lugar alejado de todo el mundo, con un hombre que le provoca repulsión y con unos suegros autoritarios. ¿Cómo ha sido tan ingenua para meterse en la boca del lobo de esa forma? Trata de quitarse de la cabeza esos miedos. Antón solo es un joven timorato, poco a poco lo irá suavizando, lo intuye. A cambio ha conseguido encontrar una estabilidad para dar a luz a su hijo. ¿Qué vida le iba a proporcionar ella si no tenía ni un céntimo?"

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy