divendres, de juliol 14, 2023

Cementerio de secretos (José Antonio Pérez Ledo)

L'any 1963, el franquisme va posar en marxa una operació secreta per desenvolupar una bomba atòmica a Espanya. El conegut com a 'Proyecto Islero' va ser cancel·lat pels nord-americans el 1981. José Antonio Pérez Ledo (Bilbao, 1979) ha novel·lat aquest desconegut i atractiu episodi a "Cementerio de secretos", publicat per l'editorial Plaza & Janés. Són 445 pàgines addictives, amb el pèrit lingüista Tirso de la Fuente com a personatge central.

De la Fuente fa temps que va deixar Madrid per anar a viure a Menorca, on comparteix pis amb la seva germana i el seu nebot. La suposada tranquil·litat que l'envoltava queda trencada de cop quan rep la trucada d'un antic conegut. Es diu Fidel Manrique i és el subdelegat de la brigada central d'investigació de delictes contra les persones. El necessita perquè l'ajudi amb l'Alba. Va desaparèixer fa 33 anys, sense deixar rastre, i ara l'han trobada al Sàhara. No parla i creu que pot ajudar-lo a esbrinar què li passa. Després d'entrevistar-se amb la noia, sense resultats aparents, en Fidel li demana  al Tirso que ho deixi i s'oblidi de tot. Ell no li fa cas i comença una aventurar sense aturador, enfrontant-se al poder establert i als seus sequaços. Està en perill constant...

"Cementerio de secretos" és un llibre elèctric, on sempre passen coses. És impossible deixar de llegir. Tot neix a la Junta d'Energia Nuclear (JEN), on l'Óscar Oribe i en Pablo Alegría treballen per crear la citada bomba atòmica espanyola. Alguna cosa no surt bé, i comencen els problemes. En Tirso ho té complicat per estirar del fil d'aquesta trama oculta. Sort en té de la germana de la desapareguda, que també es diu Alba -i és filla de la mateixa mare-, per anar avançant a poc a poc. Traïcions venjances, assassinats a sang freda... el que sigui necessari per amagar la dolorosa veritat. El pèrit lingüista farà bé d'allunyar-se d'aquest joc macabre si vol continuar amb vida. Eliminar-lo, és el més fàcil del món. I barat.

“El correo solo contenía un archivo adjunto, un PDF de tres páginas a cuerpo de microscopio. Tirso lo leyó en su despacho, todavía en bañador, en cuanto su hermana lo dejó a solas. Al terminar, volvió a leerlo y luego lo leyó otra vez. El caso, en efecto, era desconcertante y fascinante a partes iguales. 
Buscó información adicional en internet, pero no encontró ni una sola palabra. O aún no se había hecho público o, más probablemente, la familia había decidido llevarlo con la màxima discreción”.

@Jordi_Sanuy