dijous, d’agost 04, 2022

El usurpador (Jørn Lier Horst)

"El usurpador" és el tercer llibre protagonitzat per William Wisting, detectiu de la localitat de Larvik. Els dos anteriors, que encara no he llegit, són "Cerrado en invierno" i "Perros de caza". Els tres estan escrits pel noruec Jørn Lier Horst (1970), traduïts per Lotte Katrine Tollefsen i publicats per Reservoir Books. Aquest té 380 pàgines. L'altre personatge destacat és la Line, periodista i filla d'en William. Segueixen els mateixos casos.

Quan la Line arriba a Larvik per escriure un reportatge sobre l'avi que han trobat mort davant de la tele, el seu pare ja treballa en un altre expedient, el d'un home que ha aparegut, semienterrat, a prop d'una granja aïllada i solitària. Al primer el va localitzar un operari de la companyia telefònica, quatre mesos després del traspàs. Ningú l'havia enyorat. És per això que la jove periodista vol explicar una història humana,  basada en la soledat i la falta d'empatia. Ràpidament, s'adonarà que el que semblava una mort natural podria ser un assassinat... En la segona investigació, que ara ocupa a en William al cent per cent, no hi ha cap dubte. Mort violenta. Veure com avancen pare i filla, policialment i periodística, és un dels grans encerts d'aquesta novel·la negra de manual.

I si finalment els dos casos estan connectats? Sigui com sigui, la policia té clar que van darrere d'un usurpador, d'un assassí en sèrie que l'FBI fa dècades que busca. Ha suplantat la personalitat d'una de les seves víctimes i es mou amb impunitat per tot arreu. Podria ser el culpable dels dos casos que tenen sobre la taula i de molts més. Cal trobar-lo com sigui. "El usurpador", guanyadora del Petrona Award, és un llibre sense girs ni trampes innecessàries. A mesura que les forces de l'ordre van tenint informació, van descartant sospitosos i estrenyent el cercle. L'autor ens ho explica tot amb ordre, calma i molta classe. Totalment creïble. La sèrie Wisting ja acumula vuit milions de lectors, sumant els tres llibres. Caldrà buscar els dos anteriors, abans que surti el quart, que tanca la sèrie.

"El muerto estaba totalmente seco, recostado en la butaca, los labios desgarrados y los dientes negros y amarillos a la vista. Todavía tenía greñas de cabello polvoriento y marchito pegadas al cráneo y, a través de la piel, se le veían los brillantes huesos del rostro. Tenía los dedos atrofiados, negruzcos y agrietados. William Wisting ojeó las fotos que había tomado el técnico de criminalística. El hombre no debía de haber sido muy alto, pero se le habían encogido y podrido los tejidos hasta tal punto que su cuerpo parecía aún más pequeño que en vida".

@Jordi_Sanuy